Les hores fins el moment del part

A les 00.00h en punt, es quan la Dolors va trencar aigües i vem pensar que era senyal que el part ja era imminent. El ginecòleg (de torn) li va fer un tacte i ens va dir que encara hauriem d'esperar algunes hores.

MARC
Si algo sempre recordaré d'aquesta estona (ja portavem 15 h de "trance" a la Maternitat i feia 8(h) que el Sergi i l'Adri havien mort) és que vaig sentir que havia de veure els meus fills un cop naixéssin i que havia de despedir-me d'ells... començava a ser conscient que el que estava vivint marcaria per sempre més la meva vida i que, per tant, havia d'aguantar fins a la última conseqüencia.

Al voltant de les 03.00h de la matinada ens van venir a buscar, ens van baixar a la zona de quiròfans i ens van ubicar en una sala annexa a la sala de parts. A la Dolors li van punxar la epidoral i el subconscient ens va tornar a trair fent-nos creure que el part era imminent i que ja quedava menys...quedava molta més estona de la que en aquell moment ens podiem imaginar. En les següents hores tot i estar junts quasi tota l'estona vem veure situacions ben diferents degut a que la Dolors estava molt sedada i patint els efectes i tremolors de la epidoral (algo que per cert em va arribar a espantar molt).

El fet que la Dolors s'anés endormiscant em va permetre sortir als jardins del recinte i aprofitar el moment per enfonsar-me. Havia de descarregar-ho tot i tornar a entrar a seguir fent costat a la Dolors que com a mare estava visquent la pitjor situació que et pot passar en vida. Vaig enviar un misatge a la meva mare i vaig tornar a entrar a la sala de pre-parts; mitja hora més tard vaig rebre resposta seva on que em confirmava que era a la sala de espera, fent-nos costat, lamentant la pèrdua dels seus néts i patint en pensar que la seva nora i un dels seus fill estaven passant el moment més dur de les seves vides.

les hores que van desde les 03.00h fins a les 09.00h del matí van ser molt dures. La Dolors patia els secundarismes de la epidoral, tenia tremolors molt forts dels quals jo no n'estava advertit i em van espantar molt.Ademés, jo seguia creient que estàvem a punt de parir, i seguia donat-li voltes al tema de veure el Sergi i Adrià.

Tanta espera m'havia permès parlar amb ginecòlegs, comadrones, etc. amb experiència en històries semblants a la nostra. El personal m'intentava convencer que era bo veure els nostres fills, pero no em donaven més detalls al no saber quina seria la nostra decisió. No em podien detallar les possibles conseqüències de no fer-ho, però sentint-los parlar es deduia que els pares que no havien vist els seus fills morts un cop nascuts havien patit problemes de superació posterior. Vaig confirmar que els haviem de veure, hauria de trobar el moment per parlar amb la Dolors i fer-li veure que a pesar del dolor que provocaria el moment, era el que més ens convenia.

la nit va ser llarga, i vaig arribar a perdre la noció del temps en algún moment. Em vaig espantar veient les reaccions de la Dolors fins al punt que vaig colar a la meva mare perquè m'ajudés a parar els tremolors que tenia. Va haver-hi moments molt desagradables com una vomitada que es va escampar per tota la habitació i, després, la situació es va serenar. Si no recordo malament la meva mare va tornar a casa a quan ja acabava la nit, i va ser quan la comadrona em va fer fora del quiròfan a cops: "hasta que no comas y bebas algo no quiero volverte a ver" és el que em va dir.

Es començava a fer de dia, i ja tornava estar amb nosaltres el torn de la Maternitat amb els que 24h enrere havia començat tot el procés. A la sala de espera, la mare de la Dolors i els pares havien tornat per seguir-nos fent costat, i més tard van venir la meva tieta Teté i el meu germà Alex.

A les 09.00h del matí (moltes hores més tard d'haver trencat aigües) les contraccions van començar a ser molt fortes i el part semblava que estava més aprop. Després de tot el que portavem acumulat no erem capaços de plantejar-nos quan arribaria. El fet que durant la nit haguéssim cregut varies vegades que el part ja era imminent va fer que en aquell moment ja hagúessim perdut la noció de proximitat del moment.